FONAMENTS PERCEPTIUS DEL CINEMA

Encara que tendim a pensar que la història del cinema neix a finals del segle XIX, és possible remuntar uns segles abans per descobrir com l'ésser humà sempre ha tingut la tendència a narrar històries als seus semblants de molt variades formes, però considerant la imatge com una de les vies preferents per a això.

La potent imatge del Pantocràtor és un bon punt d'inici, ja que sintetitzant narració i imatge es dirigeix a un públic popular, tal com faria el cinema gaire després en atrotinades barraques de fira.

Pantocràtor

Els artefactes de Muybridge i Marey suposen els primers passos cap al moviment real i que tant influirà a les obres dels avantguardistes pintors futuristes.

A partir d'aquí, el que van començar a ser petites joguines de les classes acomodades, praxinoscopi, zoòtrop, etc. es convertiran en elements fonamentals perquè invents com el Kinetoscopio o la mítica càmera dels germans Lumière puguin ser desenvolupats.

Posteriorment veurem en la presentació que la televisió porta el cinema a casa, però tot i així la capacitat de gravar i transmetre està a l'abast d'uns pocs.
Amb la Sonypack comença el domini de la imatge per part del gran públic.
Els mitjans informàtics actuals, suposen avui dia la cristal·lització dels anhels de l'home comú no tan sols per veure, sinó també per produir.

REPRESENTACIÓ I MOVIMENT

La imatge cinematogràfica està basada en una il·lusió òptica que consta de:

- El moviment de la gravació: la descomposició de la realitat que capta la càmera en fotogrames (que són una successió d'imatges estàtiques).

- El moviment del projector: reconstrucció de la realitat mitjançant la il·luminació i passada a la velocitat dels fotogrames.

L'ORIGEN DEL CINE

Les causes de l'invent del cinema són el descobriment de la persistència retiniana i el desenvolupament de la fotografia, llavors s'inventa el cinematogràfic.

Els germans Lumiére presenten a París el seu cinematògraf el 1895.

PERSISTÈNCIA RETINIANA

Consisteix en sis fotografies a una velocitat de 10 fotogrames per segon. El nostre ull no capta el salt entre fotograma i fotograma i veiem el punt del moviment. En el cinema es necessita una velocitat de 24 fotogrames per segon, quan s'inclou el so, encara que l'efecte ja es produeix a partir dels 18 fotogrames per segon.

Tot això és el que crea la il·lusió del moviment.

FOTOGRAFIES D'EXPOSICIÓ RÀPIDA

A finals del segle XIX, es va aconseguir que els productes químics de les pel·lícules tardessin a fixar les imatges en dècimes de segon. I això, va permetre a Edward Muybridge fotografiar el moviment dels animals i dels ésser humans per fases. És a dir, va aconseguir il·lustrar les imatges del moviment i el seu registre en fotografies.

MOVIMENTS FOTOGRÀFICS

Aqui us deixo l'enllaç del meu treball.

https://docs.google.com/document/d/1hyNR7Tv8GxgAgiWNNR3JG4THLHM84hW1HE6pSKmtCv8/edit?usp=sharing

VÍDEO PUBLICITAT TV3

A classe, hem vist un vídeo sobre la publicitat on també hi apareixia Pere Català i Pic, el fotògraf que volia canviar el món.

Ell va publicar el MANIFEST CATALÀ just al arribar a Barcelona. És una mena de manifest publicitari i que diu coses com aquestes: l'esperit modern està bandejant l'antic sistema publicitari, la fotografia amb la seva nova tècnica, el fotomuntatge, ha de convertir-se en una obra artística que parli el nostre esperit excitant-nos el desig de possessió.
I acaba dient: que faltava al nostre país un estudi com aquest i per això he decidit instal·lar a Barcelona el meu estudi català.

Un FOTOMUNTATGE és un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920. Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggeridores on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions.
Pere Català i Pic n'era un gran expert i va fer fotomuntatges.

El COLLAGE (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport. El collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d'ús quotidià, etc. Quan l'objecte resultant se separa de la paret, parlem d'assemblage.

Algunes de les fotografies que va fer Pic usant aquestes tècniques van ser aquestes:

La figura central de Pic en les imatges publicitàries sempre era el producte, cosa que avui dia ha canviat, ja que hi ha molts productes iguals competint i la figura central de la foto publicitària ja no pot ser l'objecte sinó alguna cosa associada com una model, un paisatge, una cançó, un acudit, etc.

El que pic va fer per passar a la història va ser fer les seves fotografies publicitàries, que van esdevenir molt famoses i un cartell que va fer quan va arribar la guerra civil, que era aquest: Aixafem el feixisme.

El que més m'ha agradat del vídeo ha sigut veure com fan els cartells amb els entrepans de l'empresa Pans & Company.

PRODUCCIÓ D'IMATGES AVANÇADA

Jo he fet aquesta pràctica a casa meva, ja que no la vaig poder fer a l'escola. 

1) Format horitzontal, PD, dos punts d'interès.

2) Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast.

3) PA, composició de terços, angulació picat-frontal, llum difosa.

4) PC, composició clàssica, angle aberrant.

5) PS, angle zenital, textura suau predominant.

6) PG, nadir, color molt saturat.

7) PG, punt de fuga a un terç.

8) PPP. fora de camp.

9) PD, composició àurea, picat.

10) Format horitzontal, pla mig, angle frontal, llum natural de matí, poc contrast, composició clàssica.

COMENTARI 5 IMATGES DE LA PE·LÍCULA EL RESPLANDOR

En la imatge es veu al protagonista de la pel·lícula El Resplandor, amb cara d'estar quasi mort, congelat i amb neu per sobre.

És natural, ja que és treta d'una peli.

El primer que es veu són els seus ulls, després la boda, després tot el conjunt de la cara i per últim la neu i els arbres nevats de fons.

És: simple, icònica, monosèmica i original.

Format: horitzontal.

Pla mig curt.

Angulació: frontal i normal.

Composició clàssica.

Forma que hi destaca més és la rodona, de la cara de l'home.

Llum blanda, artificial, de tarda, angulació: normal i picada.

Està en color, una mica saturada, i la temperatura de color és totalment freda.

Textura suau.

Està totalment enfocada, encara que hem de tenir en compte que és una foto d'una gravació i de fa bastants anys.

Hi ha poca profunditat de camp.

En aquesta imatge es veu una gran sala, amb molts elements i cap al final, es veu el protagonista de la pel·lícula sentat en una taula.

És una imatge natural.

El que es veu primer és la catifa, tot seguit la paret groga amb decorats de la dreta després les làmpades del sostre i després ja es va veient tot: les taules, cadires, les portes, els sofàs, etc.

És: complexa, icònica, monosèmica i estereotipada.

Format horitzontal.

Gran pla general.

Angulació: 3/4 i picada.

Composició: de terços.

Els punts d'interès són la catifa, la paret de la dreta, les làmpades i el protagonista sentat.

La forma és quadrada principalment.

Sí que hi ha aire.

No hi ha fora de camp.

Llum blanda, artificial, angulació: lateral i picada.

No hi ha gaire contrast.

És en color i saturació normal.

Temperatura de color més aviat càlida.

Totalment enfocada i molta profunditat de camp.

En aquesta imatge es veu a un nen amb cara d'anar a fer alguna cosa i va caminant per un passadís ample.

És una imatge natural.

És: complexa, icònica, polisèmica i estereotipada.

Format horitzontal.

Pla americà.

Angulació: frontal i normal.

Composició: de terços.

Els punts d'interès són el nen, la butaca, i el gerro.

No hi ha cap forma que hi destaqui.

Hi ha fora de camp, no sabem que està veient el nen.

Llum: blana, artificial, angulació: zenital i lateral.

No hi ha gaire contrast.

És en color, saturació normal.

Enfocament selectiu (només la part més propera de la foto).

En aquesta imatge podem veure al protagonista amb una cara de boig, com si estigués parlant i ansiós d'alguna cosa, té la cara empotrada en la porta.

És natural.

És: simple, icònica, polisèmica i original.

Format horitzontal.

Primeríssim primer pla.

Angulació: frontal i normal.

Composició clàssica.

Punts d'interès: tota la cara del protagonista.

No hi ha cap forma definida.

Si hi ha fora de camp (no sabem on està mirant).

Llum blana, artificial, angulació: frontal i picada.

No hi ha massa contrast.

És en color, saturació normal.

Totalment enfocada i no hi ha profunditat de camp.

En aquesta imatge de la pel·lícula, es veu a la dona del protagonista corrents d'entre la turmenta de neu.

És una imatge natural.

El primer que es veu és la silueta de la dona, tot seguit la casa de darrera i per últim la neu i els arbres de darrera la casa.

És: complexa, icònica, monosèmica, original.

Format: horitzontal.

Pla general.

Angulació: frontal i normal.

Composició: de terços.

Punts d'interès són la dona i la casa.

Hi ha moviment (el de la dona corrents).

La forma que predomina és la triangular.

No hi ha fora de camp.

Llum: blana, de vespre, angulació: lateral i picada.

Hi ha una mica de contrast.

És en color, molt poc saturada.

Temperatura de colors és freda.

Textura suau.

Enfocament selectiu i profunditat de camp normal.

COMENTARI DENOTATIU I CONNOTATIU DE 3 IMATGES

En aquesta imatge veig un ull molt d'aprop d'un color mel-verdós i unes llargues pestanyes.

El tipus d'imatge és una fotografia del natural, però amb algun filtre.

El primer que veus és la intensitat del color de l'ull.

És: simple, icònica, polisèmica i estereotipada.

Format: horitzontal.

Pla detall.

Angulació frontal i normal.

Composició clàssica, el punt d'interès és l'iris de l'ull i seguidament les pestanyes.

Les línies de força són tot l'iris i la pupil·la de l'ull i la forma de l'ull, a més de les pestanyes.

No hi ha ni moviment.

Forma generalment rodona.

La llum és blana, natural, encara que pel reflex de l'ull semblen unes finestres, com si estigues dins d'algun lloc, encara que la llum sembla que vingui de fora, és a dir, natural. Possiblement sigui de matí, angulació normal i una mica picada.

Hi ha força contrast, es natural però hi ha molt de contrast.

És en color i saturada.

Temperatura del color tirant cap a càlida, pels colors verd, groc, taronja...

Textura rugosa.

L'enfocament és selectiu i no hi ha profunditat de camp.

En aquesta imatge, veig un paisatge, on les formes de les muntanyes formen una dona nua, com si aixequés el cap de l'aigua, tota estirada ella. Tot seguit, veig un llac i al voltant ple de flora.

Tipus d'imatge: completament digital.

El primer que es veu és la forma de la dona nua estirada panxa amunt, tot seguit el cel, després el llac, i per últim la vegetació pel qual està envoltada tota la imatge.

És: complexa, icònica, polisèmica i original.

Format: horitzontal.

Gran pla general.

Angulació: frontal i picada.

Composició clàssica, bàsicament el que més destaca és la forma de la dona nua, que està al centre.

Els punts d'interès són la dona i el núvol que té a sobre del cap.

Les línies de força, són la silueta de la dona i el contorn dels arbres del principi de la imatge, els que estan més a prop.

No hi ha moviment.

Forma triangular pels arbres i muntanyes.

Hi ha aire, que és el cel.

No hi ha fora de camp.

La llum és blana, artificial ja que és una imatge generada totalment per ordinador. Angle de la llum 7/8 i zenital.

És en color i està molt saturada, el cromatisme de colors són més aviat freds, de tons blaus i verds.

Està enfocada i hi ha molta profunditat de camp.

És una imatge que és un selfie, on es veu un noi amb un ós.

És una fotografia natural.

El primer que es veu és el noi i després l'ós.

És: simple, icònica, monosèmica i original.

Format: reenquadrada.

Pla conjunt.

Angulació: normal i picada.

Composició clàssica, els punts d'interès són els ulls i la boca del noi i el nas de l'ós.

Hi destaca la forma rodona de la cara del noi i la triangular de l'ós.

Llum blana, natural, matí, angulació: frontal i picada.

No hi ha gaire contrast.

És en color, la saturació del color és normal.

Textura suau.

Està totalment enfocada i no hi ha profunditat de camp.

SONY WORLD PHOTOGRAPHY AWARDS

Per començar la meva entrada "oficial" en aquesta nova etapa, us presentaré cinc fotografies dels SONY WORLD PHOTOGRAPHY AWARDS del 2016.

La primera és aquesta:



Feta per Leonardo Horacio, d'Argentina, va quedar en segon lloc en el National Award, Sony World Photography Awards.

He escollit aquesta fotografia perquè m'ha impactat moltíssim, m'ha cridat molt l'atenció la mirada d'aquest simi, sobretot el contrast que hi ha entre el blanc i el negre. És molt original i simple, justament per aquests dos adjectius es caracteritza.


En segon lloc, m'he fixat en aquesta fotografia:



He escollit aquesta foto perquè també té alguna cosa que ha fet que els meus ulls s'hi fixin en ella, principalment, l'element principal que és la tenda de campanya verda fosforescent, fa un gran contrast amb el fons, que també és preciós, és un lloc al que desitjaria estar i per això la he elegit. La segona cosa que més m'agrada és el cel, és brutal, impressionant com l'autor, que és Vincent Frascello, va quedar en segon lloc a E.E.U.U. National Awards del 2016, va fer aquesta explosió de colors i de les coses que més ressalten és la gran profunditat de camp.

En tercer lloc he elegit aquesta:



Aquesta fotografia és de Petra Van Borm, va quedar en tercer lloc als National Award de Bèlgica. M'ha atret pels colors vius i com no, per la composició de la barreja de terra i aigua, és una foto impressionant. Com es veu tota la piscina, la silueta del nadador perfectament definida i la blancor de les cases iguals, contant amb el detall de la bicicleta i el moviment de l'agua. És una fotografia complexa i original.


En quart lloc tenim aquesta fotografia:

És una fotografia feta per Martin Rak, de República Txeca, va ser el guanyador dels National Awards.

Està clar que ressalta a la vista, la seva composició de terços, juntament amb el cromatisme de la fotografia i la llum del sol que la il·lumina tota. L'enfocament és selectiu, només està enfocada la primera part de la imatge, ja que el sol impedeix l'enfocament a al llunyania de la foto per la gran profunditat de camp.



I per últim però no menys important:

Fotografia feta per Tina Signesdottir Hult, que va quedar en segon lloc als National Awards de Noruega. Crec que és una fotografia que parla per sí sola. Alhora és molt senzilla però també transmet molt a la vegada. Els ulls d'aquest jove m'han captivat des del moment en que l'he vist. Destaca el contrast del color dels ulls blaus amb la blancor de la cara i a més a més el cabell pel-roig.

SIGNIFICAT CONNOTATIU DE LES FOTOGRAFIES

1) "Que la suerte esté siempre de vuestra parte" (Pel·lícula: Los Juegos del Hambre)

2) "Tirar la casa por la ventana"

3) "La felicidad solo es real cuando se comparte"

4) "El pueblo no debería temer al Gobierno, el Gobierno debería temer al pueblo" (Pel·lícula: V de Vendetta)

5) Vita Flumen

6) Panem et circenses

7) "Por si las moscas"

8) "Media naranja"

9) "Esta parte de mi vida, este pequeño momento de mi vida, lo llamo felicidad." (Pel·lícula: En busca de la felicidad)

10) "Pedirle peras al olmo"

PARTS D'UNA CÀMERA DIGITAL REFLEX

Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per a prendre fotografies, sigui individualment o en seqüència.

Les seves parts són:

- OBJECTIU:

Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible: Sensor d'imatge en el cas d'una càmera digital, i pel·lícula sensible en la fotografia química.

LA LLUMINOSITAT: obertura relativa o número f d'un objectiu és el quocient entre la distància focal d'un objectiu i el màxim diàmetre del seu diafragma i ens dóna una indicació sobre la quantitat de llum que pot deixar passar. La lluminositat d'un objectiu està determinada doncs per:

- La distància entre l'objectiu i la imatge projectada, la qual cosa és funció de la distància focal.

- El diàmetre del feix de llum que penetra per l'objectiu, la qual cosa depèn del disseny i construcció del mateix objectiu. El valor màxim d'aquest diàmetre (amb màxima obertura del diafragma) és conegut com a obertura efectiva.

LA DISTÀNCIA FOCAL: Indica la distància en mil·límetres des del centre òptic de l'objectiu al plànol focal i defineix la potència o poder de desviació d'una lent o objectiu. La distància focal d'un objectiu està determinada per:

- Angle d'incidència de la llum sobre la lent o, a efectes pràctics, curvatura de la lent (a major ràdio de curvatura menor distància focal).

- Índex de refracció de la lent, el qual vindrà determinat per la composició química del vidre d'aquesta.

- Longitud d'ona de la llum incident, això és, color de la llum; si bé actualment la major part dels objectius estan formats per grups de lents convergents i divergents que compensen les possibles aberracions cromàtiques derivades d'aquest aspecte.

TIPUS D'OBJECTIUS:

- Objectius gran angulars: Objectiu l'angle del qual de visió és major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180°). S'utilitzaran per als plànols generals on ens sigui necessari abastar un gran angle de visió. La seva característica principal és que proporcionen gran profunditat de camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.

- Objectiu normal: Amb un angle d'entre 40 i 65° s'assemblen a la visió de l'ull humà. La seva utilitat se centra en la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. La seva profunditat de camp és moderada. No sol presentar-se distorsió de la imatge com en els angulars, conservant-se la perspectiva original. A més, aquests objectius solen tenir una gran lluminositat.

- Teleobjectius: L'angle de visió és menor que el de l'objectiu normal (generalment menor de 30º). Permeten acostar objectes situats a grans distàncies. Així aconsegueixen augmentar la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Per contra la seva profunditat de camp és reduïda i el seu punt d'enfocament crític.

- Objectius zoom: Són objectius de distància focal variable. Destaquen per la seva comoditat, ja que eviten el canvi d'objectius de distàncies focals fixes (angulars, normals i teleobjetius). Com contrapartida, a causa de la seva construcció, solen ser menys lluminosos que els objectius equivalents de focal fixa.

- Objectius macro: Permeten l'enfocament a molt curta distància. S'utilitza per a objectes molt petits situats a poca distància de la lent.

Objectiu ull de peix: Es tracta d'un angular extremadament ampli, arribant fins als 180°. Proporcionen una profunditat de camp extrema, i les imatges es veuen corbes com si estiguessin reflectides en una esfera.


- DIAFRAGMA:
En fotografia el diafragma és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera de manera que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.


- OBTURADOR:
L'obturador és el dispositiu d'una càmera fotogràfica que controla el temps durant el qual arriba la llum a la pel·lícula fotogràfica a la fotografia química, (o al sensor d'imatge a la fotografia digital). Aquest temps és conegut com la velocitat d'obturació. Juntament amb l'obertura del diafragma, la velocitat d'obturació és el principal mecanisme per controlar la quantitat de llum que arriba a l'element fotosensible.

TIPUS:
- Obturador de làmina simple

- Obturador central (o de làmines)

- Obturador de pla focal (o de cortina)


- LA PEL·LÍCULA FOTOGRÀFICA:
La pel·lícula fotogràfica és una emulsió que conté una substància sensible a la llum com el nitrat de plata sobre una capa plàstica. Les més modernes capes fotosensibles són de sals d'argent amb un mida variable del vidre que afecta la sensibilitat de la pel·lícula. Quan aquesta emulsió és sotmesa a una exposició controlada de llum o un altre tipus de raigs la imatge queda gravada a la pel·lícula. Per obtenir una imatge final, inalterable en futures exposicions a la llum-una fotografia-se li apliquen a la pel·lícula una sèrie de processos químics, en un procés anomenat revelat fotogràfic.

La fotografia en blanc i negre fa servir una sola capa de plata, mentre que les pel·lícules en color utilitzen tres capes.


- EL BALANÇ DE BLANCS:
En fotografia i en el processament digital d'imatges, el "balanç de blancs" , "equilibri de color" o "equilibri de blancs" és un ajust electrònic que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, que són especialment notables en els tons neutres (el blanc i els diferents tons de gris), amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena. Es pot realitzar de forma contínua, automàtica o manual.


- ISO:
La llum és el condiment fonamental en tota recepta per a una bona fotografia, sense ella no hi haurà foto possible. La sensibilitat ISO és una cosa així com el valor que indica que "quantitat de llum" és necessària perquè la teva càmera pugui captar una fotografia.

Llavors, la sensibilitat ISO del sensor mesura la reacció d'aquest enfront d'un determinat nivell de llum en l'escena. Aquesta sensibilitat és inversament proporcional a la quantitat de llum present: com "més llum" hi hagi en l'ambient o escena, menor sensibilitat ISO podràs usar i viceversa.

El nom ISO correspon a les sigles de l'organització que li va donar origen: ”International Organization for Standardization”o organització internacional per a l'estandardització, és a dir que, tal com ho indica el seu nom, aquest valor no és més que un estàndard adoptat mundialment.

- EL PENTAPRISMA:
El pentaprisma és un prisma reflectiu de cinc cares emprat per desviar un raig de llum en angle de 90 °. El raig de llum es reflecteix dues vegades dins del prisma, permetent la transmissió d'una imatge en angle recte sense invertir-la, contrari al que faria un prisma comú.

Les reflexions dins el prisma no són provocades per la reflexió interna total, a causa que els raigs ja posseeixen un angle menor al denominat angle crític. Les dues cares estan revestides per a proveir una superfície espejada. Les dues cares oposades, a les encarregades de transmetre el raig de llum, també estan revestides, però amb un revestiment anti-reflexió per reduir reflexions espúries. La cinquena cara del prisma no és òpticament usada, però la seva funció consisteix a truncar el que d'una altra manera seria un angle maldestre unint les dues cares reflectives.

- VISOR:

El visor és la Finestreta, pantalla o marc incorporat a la càmera o Subjecte a ella que es serveix el fotògraf per ver, exacta o aproximadament, la part de l'escena coberta per l'Objectiu.

- EL SENSOR D'IMATGE:

El sensor d'imatge és l'element d'una càmera fotogràfica digital que capta l'llum que composen la fotografia. Consisteix en un xip format per millones de components sensibles a la llum que Quan a els exposem formin la imatge fotogràfica.

- LA PANTALLA DE LA CÀMERA:

La pantalla és una superfície plana i llisa col·locada amb l'Objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres.

- EL MIRALL:

Aquest mirall està situat el sensor a un angle de 45 ° i és el que desvia la llum, cap a la pantalla d'enfoc i el pentaprisma. En el moment que es fa la fotografia aquest mirall gira posant-se en horitzontal i deixant passar la llum directament cap el sensor, que captura la imatge.

TENDÈNCIES FOTOGRÀFIQUES

1. Selfie: és un tipus d'autoretrat. És informal i es penja a les xarxes socials amb l'intenció de tenir més "m'agrada". És molt comú entre els adolescents i s'ha convertit en un fenomen de moda.

2. Memory: consisteix en recrear una fotografia antiga, en la mateixa posició, mateixa roba, mateix lloc i mateixes persones, fent un " abans i després".

3. CAMES A LA PLATJA: des de ja fa un temps, és molt comú entre les noies fer-se una foto d'aquestes quan van a la platja.

4. HORSEMANING: consisteix en fer creure que estàs decapitat. Per fer-la calen com a mínim dues persones.

5. FOTOS SOTA L'AIGUA: amb la Go-Pro, la càmera que es pot mullar, van ser molt populars les fotografies sota l'aigua.

6. LIGHT PAINTING: consisteix a dibuixar o escriure amb llum a l'aire mentre que es fa la foto però amb llum i obturador molt lents.

7. FOTO DE MENJAR AMB ANGULACIÓ ZENITAL: és molt popular en les xarxes. Consisteix en fer una foto amb angulació zenital al plat de menjar.

8. LA SILUETA D'OMBRA: consisteix en estar a contrallum, normalment quan s'està amagant el sol, i per tant només es veu la silueta.

9. WELFIE: es tracta d'un selfie però en el gimnàs, avui dia quasi tots els adolescents i joves tenen alguna a les seves xarxes socials.

10. SKYWALKING: consisteix en fer fotografies des de punts molt elevats de la ciutat o de qualsevol lloc, les quals tenen un risc de mort.