En la imatge es veu al protagonista de la pel·lícula El Resplandor, amb cara d'estar quasi mort, congelat i amb neu per sobre.
És natural, ja que és treta d'una peli.
El primer que es veu són els seus ulls, després la boda, després tot el conjunt de la cara i per últim la neu i els arbres nevats de fons.
És: simple, icònica, monosèmica i original.
Format: horitzontal.
Pla mig curt.
Angulació: frontal i normal.
Composició clàssica.
Forma que hi destaca més és la rodona, de la cara de l'home.
Llum blanda, artificial, de tarda, angulació: normal i picada.
Està en color, una mica saturada, i la temperatura de color és totalment freda.
Textura suau.
Està totalment enfocada, encara que hem de tenir en compte que és una foto d'una gravació i de fa bastants anys.
Hi ha poca profunditat de camp.
En aquesta imatge es veu una gran sala, amb molts elements i cap al final, es veu el protagonista de la pel·lícula sentat en una taula.
És una imatge natural.
El que es veu primer és la catifa, tot seguit la paret groga amb decorats de la dreta després les làmpades del sostre i després ja es va veient tot: les taules, cadires, les portes, els sofàs, etc.
És: complexa, icònica, monosèmica i estereotipada.
Format horitzontal.
Gran pla general.
Angulació: 3/4 i picada.
Composició: de terços.
Els punts d'interès són la catifa, la paret de la dreta, les làmpades i el protagonista sentat.
La forma és quadrada principalment.
Sí que hi ha aire.
No hi ha fora de camp.
Llum blanda, artificial, angulació: lateral i picada.
No hi ha gaire contrast.
És en color i saturació normal.
Temperatura de color més aviat càlida.
Totalment enfocada i molta profunditat de camp.
En aquesta imatge es veu a un nen amb cara d'anar a fer alguna cosa i va caminant per un passadís ample.
És una imatge natural.
És: complexa, icònica, polisèmica i estereotipada.
Format horitzontal.
Pla americà.
Angulació: frontal i normal.
Composició: de terços.
Els punts d'interès són el nen, la butaca, i el gerro.
No hi ha cap forma que hi destaqui.
Hi ha fora de camp, no sabem que està veient el nen.
Llum: blana, artificial, angulació: zenital i lateral.
No hi ha gaire contrast.
És en color, saturació normal.
Enfocament selectiu (només la part més propera de la foto).
En aquesta imatge podem veure al protagonista amb una cara de boig, com si estigués parlant i ansiós d'alguna cosa, té la cara empotrada en la porta.
És natural.
És: simple, icònica, polisèmica i original.
Format horitzontal.
Primeríssim primer pla.
Angulació: frontal i normal.
Composició clàssica.
Punts d'interès: tota la cara del protagonista.
No hi ha cap forma definida.
Si hi ha fora de camp (no sabem on està mirant).
Llum blana, artificial, angulació: frontal i picada.
No hi ha massa contrast.
És en color, saturació normal.
Totalment enfocada i no hi ha profunditat de camp.
En aquesta imatge de la pel·lícula, es veu a la dona del protagonista corrents d'entre la turmenta de neu.
És una imatge natural.
El primer que es veu és la silueta de la dona, tot seguit la casa de darrera i per últim la neu i els arbres de darrera la casa.
És: complexa, icònica, monosèmica, original.
Format: horitzontal.
Pla general.
Angulació: frontal i normal.
Composició: de terços.
Punts d'interès són la dona i la casa.
Hi ha moviment (el de la dona corrents).
La forma que predomina és la triangular.
No hi ha fora de camp.
Llum: blana, de vespre, angulació: lateral i picada.
Hi ha una mica de contrast.
És en color, molt poc saturada.
Temperatura de colors és freda.
Textura suau.
Enfocament selectiu i profunditat de camp normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada