Les seves parts són:
- OBJECTIU:
Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible: Sensor d'imatge en el cas d'una càmera digital, i pel·lícula sensible en la fotografia química.
LA LLUMINOSITAT: obertura relativa o número f d'un objectiu és el quocient entre la distància focal d'un objectiu i el màxim diàmetre del seu diafragma i ens dóna una indicació sobre la quantitat de llum que pot deixar passar. La lluminositat d'un objectiu està determinada doncs per:
- La distància entre l'objectiu i la imatge projectada, la qual cosa és funció de la distància focal.
- El diàmetre del feix de llum que penetra per l'objectiu, la qual cosa depèn del disseny i construcció del mateix objectiu. El valor màxim d'aquest diàmetre (amb màxima obertura del diafragma) és conegut com a obertura efectiva.
LA DISTÀNCIA FOCAL: Indica la distància en mil·límetres des del centre òptic de l'objectiu al plànol focal i defineix la potència o poder de desviació d'una lent o objectiu. La distància focal d'un objectiu està determinada per:
- Angle d'incidència de la llum sobre la lent o, a efectes pràctics, curvatura de la lent (a major ràdio de curvatura menor distància focal).
- Índex de refracció de la lent, el qual vindrà determinat per la composició química del vidre d'aquesta.
- Longitud d'ona de la llum incident, això és, color de la llum; si bé actualment la major part dels objectius estan formats per grups de lents convergents i divergents que compensen les possibles aberracions cromàtiques derivades d'aquest aspecte.
TIPUS D'OBJECTIUS:
- Objectius gran angulars: Objectiu l'angle del qual de visió és major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180°). S'utilitzaran per als plànols generals on ens sigui necessari abastar un gran angle de visió. La seva característica principal és que proporcionen gran profunditat de camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.
- Objectiu normal: Amb un angle d'entre 40 i 65° s'assemblen a la visió de l'ull humà. La seva utilitat se centra en la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. La seva profunditat de camp és moderada. No sol presentar-se distorsió de la imatge com en els angulars, conservant-se la perspectiva original. A més, aquests objectius solen tenir una gran lluminositat.
- Teleobjectius: L'angle de visió és menor que el de l'objectiu normal (generalment menor de 30º). Permeten acostar objectes situats a grans distàncies. Així aconsegueixen augmentar la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Per contra la seva profunditat de camp és reduïda i el seu punt d'enfocament crític.
- Objectius zoom: Són objectius de distància focal variable. Destaquen per la seva comoditat, ja que eviten el canvi d'objectius de distàncies focals fixes (angulars, normals i teleobjetius). Com contrapartida, a causa de la seva construcció, solen ser menys lluminosos que els objectius equivalents de focal fixa.
- Objectius macro: Permeten l'enfocament a molt curta distància. S'utilitza per a objectes molt petits situats a poca distància de la lent.
Objectiu ull de peix: Es tracta d'un angular extremadament ampli, arribant fins als 180°. Proporcionen una profunditat de camp extrema, i les imatges es veuen corbes com si estiguessin reflectides en una esfera.
- DIAFRAGMA:
En fotografia el diafragma és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera de manera que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.
- OBTURADOR:
L'obturador és el dispositiu d'una càmera fotogràfica que controla el temps durant el qual arriba la llum a la pel·lícula fotogràfica a la fotografia química, (o al sensor d'imatge a la fotografia digital). Aquest temps és conegut com la velocitat d'obturació. Juntament amb l'obertura del diafragma, la velocitat d'obturació és el principal mecanisme per controlar la quantitat de llum que arriba a l'element fotosensible.
TIPUS:
- Obturador de làmina simple
- Obturador central (o de làmines)
- Obturador de pla focal (o de cortina)
- LA PEL·LÍCULA FOTOGRÀFICA:
La pel·lícula fotogràfica és una emulsió que conté una substància sensible a la llum com el nitrat de plata sobre una capa plàstica. Les més modernes capes fotosensibles són de sals d'argent amb un mida variable del vidre que afecta la sensibilitat de la pel·lícula. Quan aquesta emulsió és sotmesa a una exposició controlada de llum o un altre tipus de raigs la imatge queda gravada a la pel·lícula. Per obtenir una imatge final, inalterable en futures exposicions a la llum-una fotografia-se li apliquen a la pel·lícula una sèrie de processos químics, en un procés anomenat revelat fotogràfic.
La fotografia en blanc i negre fa servir una sola capa de plata, mentre que les pel·lícules en color utilitzen tres capes.
- EL BALANÇ DE BLANCS:
En fotografia i en el processament digital d'imatges, el "balanç de blancs" , "equilibri de color" o "equilibri de blancs" és un ajust electrònic que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, que són especialment notables en els tons neutres (el blanc i els diferents tons de gris), amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena. Es pot realitzar de forma contínua, automàtica o manual.
- ISO:
La llum és el condiment fonamental en tota recepta per a una bona fotografia, sense ella no hi haurà foto possible. La sensibilitat ISO és una cosa així com el valor que indica que "quantitat de llum" és necessària perquè la teva càmera pugui captar una fotografia.
Llavors, la sensibilitat ISO del sensor mesura la reacció d'aquest enfront d'un determinat nivell de llum en l'escena. Aquesta sensibilitat és inversament proporcional a la quantitat de llum present: com "més llum" hi hagi en l'ambient o escena, menor sensibilitat ISO podràs usar i viceversa.
El nom ISO correspon a les sigles de l'organització que li va donar origen: ”International Organization for Standardization”o organització internacional per a l'estandardització, és a dir que, tal com ho indica el seu nom, aquest valor no és més que un estàndard adoptat mundialment.
- EL PENTAPRISMA:
El pentaprisma és un prisma reflectiu de cinc cares emprat per desviar un raig de llum en angle de 90 °. El raig de llum es reflecteix dues vegades dins del prisma, permetent la transmissió d'una imatge en angle recte sense invertir-la, contrari al que faria un prisma comú.
Les reflexions dins el prisma no són provocades per la reflexió interna total, a causa que els raigs ja posseeixen un angle menor al denominat angle crític. Les dues cares estan revestides per a proveir una superfície espejada. Les dues cares oposades, a les encarregades de transmetre el raig de llum, també estan revestides, però amb un revestiment anti-reflexió per reduir reflexions espúries. La cinquena cara del prisma no és òpticament usada, però la seva funció consisteix a truncar el que d'una altra manera seria un angle maldestre unint les dues cares reflectives.
- VISOR:
El pentaprisma és un prisma reflectiu de cinc cares emprat per desviar un raig de llum en angle de 90 °. El raig de llum es reflecteix dues vegades dins del prisma, permetent la transmissió d'una imatge en angle recte sense invertir-la, contrari al que faria un prisma comú.
Les reflexions dins el prisma no són provocades per la reflexió interna total, a causa que els raigs ja posseeixen un angle menor al denominat angle crític. Les dues cares estan revestides per a proveir una superfície espejada. Les dues cares oposades, a les encarregades de transmetre el raig de llum, també estan revestides, però amb un revestiment anti-reflexió per reduir reflexions espúries. La cinquena cara del prisma no és òpticament usada, però la seva funció consisteix a truncar el que d'una altra manera seria un angle maldestre unint les dues cares reflectives.
- VISOR:
El visor és la Finestreta, pantalla o marc incorporat a la càmera o Subjecte a ella que es serveix el fotògraf per ver, exacta o aproximadament, la part de l'escena coberta per l'Objectiu.
- EL SENSOR D'IMATGE:
El sensor d'imatge és l'element d'una càmera fotogràfica digital que capta l'llum que composen la fotografia. Consisteix en un xip format per millones de components sensibles a la llum que Quan a els exposem formin la imatge fotogràfica.
- LA PANTALLA DE LA CÀMERA:
La pantalla és una superfície plana i llisa col·locada amb l'Objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres.
- EL MIRALL:
Aquest mirall està situat el sensor a un angle de 45 ° i és el que desvia la llum, cap a la pantalla d'enfoc i el pentaprisma. En el moment que es fa la fotografia aquest mirall gira posant-se en horitzontal i deixant passar la llum directament cap el sensor, que captura la imatge.
Molt util.
ResponElimina