Aqui us deixo l'enllaç del meu treball.
dijous, 24 de novembre del 2016
dijous, 17 de novembre del 2016
VÍDEO PUBLICITAT TV3
A classe, hem vist un vídeo sobre la publicitat on també hi apareixia Pere Català i Pic, el fotògraf que volia canviar el món.
Ell va publicar el MANIFEST CATALÀ just al arribar a Barcelona. És una mena de manifest publicitari i que diu coses com aquestes: l'esperit modern està bandejant l'antic sistema publicitari, la fotografia amb la seva nova tècnica, el fotomuntatge, ha de convertir-se en una obra artística que parli el nostre esperit excitant-nos el desig de possessió.
I acaba dient: que faltava al nostre país un estudi com aquest i per això he decidit instal·lar a Barcelona el meu estudi català.
Un FOTOMUNTATGE és un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920. Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggeridores on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions.
Pere Català i Pic n'era un gran expert i va fer fotomuntatges.
El COLLAGE (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport. El collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d'ús quotidià, etc. Quan l'objecte resultant se separa de la paret, parlem d'assemblage.
Algunes de les fotografies que va fer Pic usant aquestes tècniques van ser aquestes:
La figura central de Pic en les imatges publicitàries sempre era el producte, cosa que avui dia ha canviat, ja que hi ha molts productes iguals competint i la figura central de la foto publicitària ja no pot ser l'objecte sinó alguna cosa associada com una model, un paisatge, una cançó, un acudit, etc.
El que pic va fer per passar a la història va ser fer les seves fotografies publicitàries, que van esdevenir molt famoses i un cartell que va fer quan va arribar la guerra civil, que era aquest: Aixafem el feixisme.
El que més m'ha agradat del vídeo ha sigut veure com fan els cartells amb els entrepans de l'empresa Pans & Company.
Ell va publicar el MANIFEST CATALÀ just al arribar a Barcelona. És una mena de manifest publicitari i que diu coses com aquestes: l'esperit modern està bandejant l'antic sistema publicitari, la fotografia amb la seva nova tècnica, el fotomuntatge, ha de convertir-se en una obra artística que parli el nostre esperit excitant-nos el desig de possessió.
I acaba dient: que faltava al nostre país un estudi com aquest i per això he decidit instal·lar a Barcelona el meu estudi català.
Un FOTOMUNTATGE és un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920. Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggeridores on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions.
Pere Català i Pic n'era un gran expert i va fer fotomuntatges.
El COLLAGE (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport. El collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d'ús quotidià, etc. Quan l'objecte resultant se separa de la paret, parlem d'assemblage.
Algunes de les fotografies que va fer Pic usant aquestes tècniques van ser aquestes:
diumenge, 6 de novembre del 2016
PRODUCCIÓ D'IMATGES AVANÇADA
Jo he fet aquesta pràctica a casa meva, ja que no la vaig poder fer a l'escola.
2) Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast.
3) PA, composició de terços, angulació picat-frontal, llum difosa.
4) PC, composició clàssica, angle aberrant.
5) PS, angle zenital, textura suau predominant.
6) PG, nadir, color molt saturat.
7) PG, punt de fuga a un terç.
8) PPP. fora de camp.
9) PD, composició àurea, picat.
10) Format horitzontal, pla mig, angle frontal, llum natural de matí, poc contrast, composició clàssica.
1) Format horitzontal, PD, dos punts d'interès.
2) Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast.
3) PA, composició de terços, angulació picat-frontal, llum difosa.
4) PC, composició clàssica, angle aberrant.
5) PS, angle zenital, textura suau predominant.
6) PG, nadir, color molt saturat.
7) PG, punt de fuga a un terç.
8) PPP. fora de camp.
9) PD, composició àurea, picat.
dissabte, 5 de novembre del 2016
COMENTARI 5 IMATGES DE LA PE·LÍCULA EL RESPLANDOR
En la imatge es veu al protagonista de la pel·lícula El Resplandor, amb cara d'estar quasi mort, congelat i amb neu per sobre.
És natural, ja que és treta d'una peli.
El primer que es veu són els seus ulls, després la boda, després tot el conjunt de la cara i per últim la neu i els arbres nevats de fons.
És: simple, icònica, monosèmica i original.
Format: horitzontal.
Pla mig curt.
Angulació: frontal i normal.
Composició clàssica.
Forma que hi destaca més és la rodona, de la cara de l'home.
Llum blanda, artificial, de tarda, angulació: normal i picada.
Està en color, una mica saturada, i la temperatura de color és totalment freda.
Textura suau.
Està totalment enfocada, encara que hem de tenir en compte que és una foto d'una gravació i de fa bastants anys.
Hi ha poca profunditat de camp.
En aquesta imatge es veu una gran sala, amb molts elements i cap al final, es veu el protagonista de la pel·lícula sentat en una taula.
És una imatge natural.
El que es veu primer és la catifa, tot seguit la paret groga amb decorats de la dreta després les làmpades del sostre i després ja es va veient tot: les taules, cadires, les portes, els sofàs, etc.
És: complexa, icònica, monosèmica i estereotipada.
Format horitzontal.
Gran pla general.
Angulació: 3/4 i picada.
Composició: de terços.
Els punts d'interès són la catifa, la paret de la dreta, les làmpades i el protagonista sentat.
La forma és quadrada principalment.
Sí que hi ha aire.
No hi ha fora de camp.
Llum blanda, artificial, angulació: lateral i picada.
No hi ha gaire contrast.
És en color i saturació normal.
Temperatura de color més aviat càlida.
Totalment enfocada i molta profunditat de camp.
En aquesta imatge es veu a un nen amb cara d'anar a fer alguna cosa i va caminant per un passadís ample.
És una imatge natural.
És: complexa, icònica, polisèmica i estereotipada.
Format horitzontal.
Pla americà.
Angulació: frontal i normal.
Composició: de terços.
Els punts d'interès són el nen, la butaca, i el gerro.
No hi ha cap forma que hi destaqui.
Hi ha fora de camp, no sabem que està veient el nen.
Llum: blana, artificial, angulació: zenital i lateral.
No hi ha gaire contrast.
És en color, saturació normal.
Enfocament selectiu (només la part més propera de la foto).
En aquesta imatge podem veure al protagonista amb una cara de boig, com si estigués parlant i ansiós d'alguna cosa, té la cara empotrada en la porta.
És natural.
És: simple, icònica, polisèmica i original.
Format horitzontal.
Primeríssim primer pla.
Angulació: frontal i normal.
Composició clàssica.
Punts d'interès: tota la cara del protagonista.
No hi ha cap forma definida.
Si hi ha fora de camp (no sabem on està mirant).
Llum blana, artificial, angulació: frontal i picada.
No hi ha massa contrast.
És en color, saturació normal.
Totalment enfocada i no hi ha profunditat de camp.
En aquesta imatge de la pel·lícula, es veu a la dona del protagonista corrents d'entre la turmenta de neu.
És una imatge natural.
El primer que es veu és la silueta de la dona, tot seguit la casa de darrera i per últim la neu i els arbres de darrera la casa.
És: complexa, icònica, monosèmica, original.
Format: horitzontal.
Pla general.
Angulació: frontal i normal.
Composició: de terços.
Punts d'interès són la dona i la casa.
Hi ha moviment (el de la dona corrents).
La forma que predomina és la triangular.
No hi ha fora de camp.
Llum: blana, de vespre, angulació: lateral i picada.
Hi ha una mica de contrast.
És en color, molt poc saturada.
Temperatura de colors és freda.
Textura suau.
Enfocament selectiu i profunditat de camp normal.
COMENTARI DENOTATIU I CONNOTATIU DE 3 IMATGES
En aquesta imatge veig un ull molt d'aprop d'un color mel-verdós i unes llargues pestanyes.
El tipus d'imatge és una fotografia del natural, però amb algun filtre.
El primer que veus és la intensitat del color de l'ull.
És: simple, icònica, polisèmica i estereotipada.
Format: horitzontal.
Pla detall.
Angulació frontal i normal.
Composició clàssica, el punt d'interès és l'iris de l'ull i seguidament les pestanyes.
Les línies de força són tot l'iris i la pupil·la de l'ull i la forma de l'ull, a més de les pestanyes.
No hi ha ni moviment.
Forma generalment rodona.
La llum és blana, natural, encara que pel reflex de l'ull semblen unes finestres, com si estigues dins d'algun lloc, encara que la llum sembla que vingui de fora, és a dir, natural. Possiblement sigui de matí, angulació normal i una mica picada.
Hi ha força contrast, es natural però hi ha molt de contrast.
És en color i saturada.
Temperatura del color tirant cap a càlida, pels colors verd, groc, taronja...
Textura rugosa.
L'enfocament és selectiu i no hi ha profunditat de camp.
En aquesta imatge, veig un paisatge, on les formes de les muntanyes formen una dona nua, com si aixequés el cap de l'aigua, tota estirada ella. Tot seguit, veig un llac i al voltant ple de flora.
Tipus d'imatge: completament digital.
El primer que es veu és la forma de la dona nua estirada panxa amunt, tot seguit el cel, després el llac, i per últim la vegetació pel qual està envoltada tota la imatge.
És: complexa, icònica, polisèmica i original.
Format: horitzontal.
Gran pla general.
Angulació: frontal i picada.
Composició clàssica, bàsicament el que més destaca és la forma de la dona nua, que està al centre.
Els punts d'interès són la dona i el núvol que té a sobre del cap.
Les línies de força, són la silueta de la dona i el contorn dels arbres del principi de la imatge, els que estan més a prop.
No hi ha moviment.
Forma triangular pels arbres i muntanyes.
Hi ha aire, que és el cel.
No hi ha fora de camp.
La llum és blana, artificial ja que és una imatge generada totalment per ordinador. Angle de la llum 7/8 i zenital.
És en color i està molt saturada, el cromatisme de colors són més aviat freds, de tons blaus i verds.
Està enfocada i hi ha molta profunditat de camp.
És una imatge que és un selfie, on es veu un noi amb un ós.
És una fotografia natural.
El primer que es veu és el noi i després l'ós.
És: simple, icònica, monosèmica i original.
Format: reenquadrada.
Pla conjunt.
Angulació: normal i picada.
Composició clàssica, els punts d'interès són els ulls i la boca del noi i el nas de l'ós.
Hi destaca la forma rodona de la cara del noi i la triangular de l'ós.
Llum blana, natural, matí, angulació: frontal i picada.
No hi ha gaire contrast.
És en color, la saturació del color és normal.
Textura suau.
Està totalment enfocada i no hi ha profunditat de camp.
divendres, 4 de novembre del 2016
SONY WORLD PHOTOGRAPHY AWARDS
Per començar la meva entrada "oficial" en aquesta nova etapa, us presentaré cinc fotografies dels SONY WORLD PHOTOGRAPHY AWARDS del 2016.
La primera és aquesta:

Feta per Leonardo Horacio, d'Argentina, va quedar en segon lloc en el National Award, Sony World Photography Awards.
He escollit aquesta fotografia perquè m'ha impactat moltíssim, m'ha cridat molt l'atenció la mirada d'aquest simi, sobretot el contrast que hi ha entre el blanc i el negre. És molt original i simple, justament per aquests dos adjectius es caracteritza.
En segon lloc, m'he fixat en aquesta fotografia:

He escollit aquesta foto perquè també té alguna cosa que ha fet que els meus ulls s'hi fixin en ella, principalment, l'element principal que és la tenda de campanya verda fosforescent, fa un gran contrast amb el fons, que també és preciós, és un lloc al que desitjaria estar i per això la he elegit. La segona cosa que més m'agrada és el cel, és brutal, impressionant com l'autor, que és Vincent Frascello, va quedar en segon lloc a E.E.U.U. National Awards del 2016, va fer aquesta explosió de colors i de les coses que més ressalten és la gran profunditat de camp.

És una fotografia feta per Martin Rak, de República Txeca, va ser el guanyador dels National Awards.
Està clar que ressalta a la vista, la seva composició de terços, juntament amb el cromatisme de la fotografia i la llum del sol que la il·lumina tota. L'enfocament és selectiu, només està enfocada la primera part de la imatge, ja que el sol impedeix l'enfocament a al llunyania de la foto per la gran profunditat de camp.
I per últim però no menys important:
Fotografia feta per Tina Signesdottir Hult, que va quedar en segon lloc als National Awards de Noruega. Crec que és una fotografia que parla per sí sola. Alhora és molt senzilla però també transmet molt a la vegada. Els ulls d'aquest jove m'han captivat des del moment en que l'he vist. Destaca el contrast del color dels ulls blaus amb la blancor de la cara i a més a més el cabell pel-roig.
La primera és aquesta:

Feta per Leonardo Horacio, d'Argentina, va quedar en segon lloc en el National Award, Sony World Photography Awards.
He escollit aquesta fotografia perquè m'ha impactat moltíssim, m'ha cridat molt l'atenció la mirada d'aquest simi, sobretot el contrast que hi ha entre el blanc i el negre. És molt original i simple, justament per aquests dos adjectius es caracteritza.
En segon lloc, m'he fixat en aquesta fotografia:

He escollit aquesta foto perquè també té alguna cosa que ha fet que els meus ulls s'hi fixin en ella, principalment, l'element principal que és la tenda de campanya verda fosforescent, fa un gran contrast amb el fons, que també és preciós, és un lloc al que desitjaria estar i per això la he elegit. La segona cosa que més m'agrada és el cel, és brutal, impressionant com l'autor, que és Vincent Frascello, va quedar en segon lloc a E.E.U.U. National Awards del 2016, va fer aquesta explosió de colors i de les coses que més ressalten és la gran profunditat de camp.
En tercer lloc he elegit aquesta:

Aquesta fotografia és de Petra Van Borm, va quedar en tercer lloc als National Award de Bèlgica. M'ha atret pels colors vius i com no, per la composició de la barreja de terra i aigua, és una foto impressionant. Com es veu tota la piscina, la silueta del nadador perfectament definida i la blancor de les cases iguals, contant amb el detall de la bicicleta i el moviment de l'agua. És una fotografia complexa i original.
En quart lloc tenim aquesta fotografia:

Aquesta fotografia és de Petra Van Borm, va quedar en tercer lloc als National Award de Bèlgica. M'ha atret pels colors vius i com no, per la composició de la barreja de terra i aigua, és una foto impressionant. Com es veu tota la piscina, la silueta del nadador perfectament definida i la blancor de les cases iguals, contant amb el detall de la bicicleta i el moviment de l'agua. És una fotografia complexa i original.
En quart lloc tenim aquesta fotografia:

És una fotografia feta per Martin Rak, de República Txeca, va ser el guanyador dels National Awards.
Està clar que ressalta a la vista, la seva composició de terços, juntament amb el cromatisme de la fotografia i la llum del sol que la il·lumina tota. L'enfocament és selectiu, només està enfocada la primera part de la imatge, ja que el sol impedeix l'enfocament a al llunyania de la foto per la gran profunditat de camp.
I per últim però no menys important:

SIGNIFICAT CONNOTATIU DE LES FOTOGRAFIES
1) "Que la suerte esté siempre de vuestra parte" (Pel·lícula: Los Juegos del Hambre)
2) "Tirar la casa por la ventana"
3) "La felicidad solo es real cuando se comparte"
4) "El pueblo no debería temer al Gobierno, el Gobierno debería temer al pueblo" (Pel·lícula: V de Vendetta)
5) Vita Flumen
6) Panem et circenses
7) "Por si las moscas"
8) "Media naranja"
9) "Esta parte de mi vida, este pequeño momento de mi vida, lo llamo felicidad." (Pel·lícula: En busca de la felicidad)
10) "Pedirle peras al olmo"
2) "Tirar la casa por la ventana"
3) "La felicidad solo es real cuando se comparte"
4) "El pueblo no debería temer al Gobierno, el Gobierno debería temer al pueblo" (Pel·lícula: V de Vendetta)
5) Vita Flumen
6) Panem et circenses
7) "Por si las moscas"
8) "Media naranja"
9) "Esta parte de mi vida, este pequeño momento de mi vida, lo llamo felicidad." (Pel·lícula: En busca de la felicidad)
10) "Pedirle peras al olmo"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)