divendres, 2 de desembre del 2016

FONAMENTS PERCEPTIUS DEL CINEMA

Encara que tendim a pensar que la història del cinema neix a finals del segle XIX, és possible remuntar uns segles abans per descobrir com l'ésser humà sempre ha tingut la tendència a narrar històries als seus semblants de molt variades formes, però considerant la imatge com una de les vies preferents per a això.

La potent imatge del Pantocràtor és un bon punt d'inici, ja que sintetitzant narració i imatge es dirigeix a un públic popular, tal com faria el cinema gaire després en atrotinades barraques de fira.

Pantocràtor

Els artefactes de Muybridge i Marey suposen els primers passos cap al moviment real i que tant influirà a les obres dels avantguardistes pintors futuristes.

A partir d'aquí, el que van començar a ser petites joguines de les classes acomodades, praxinoscopi, zoòtrop, etc. es convertiran en elements fonamentals perquè invents com el Kinetoscopio o la mítica càmera dels germans Lumière puguin ser desenvolupats.

Posteriorment veurem en la presentació que la televisió porta el cinema a casa, però tot i així la capacitat de gravar i transmetre està a l'abast d'uns pocs.
Amb la Sonypack comença el domini de la imatge per part del gran públic.
Els mitjans informàtics actuals, suposen avui dia la cristal·lització dels anhels de l'home comú no tan sols per veure, sinó també per produir.

REPRESENTACIÓ I MOVIMENT


La imatge cinematogràfica està basada en una il·lusió òptica que consta de:

- El moviment de la gravació: la descomposició de la realitat que capta la càmera en fotogrames (que són una successió d'imatges estàtiques).

- El moviment del projector: reconstrucció de la realitat mitjançant la il·luminació i passada a la velocitat dels fotogrames.




L'ORIGEN DEL CINE

Les causes de l'invent del cinema són el descobriment de la persistència retiniana i el desenvolupament de la fotografia, llavors s'inventa el cinematogràfic.

Els germans Lumiére presenten a París el seu cinematògraf el 1895.



PERSISTÈNCIA RETINIANA

Consisteix en sis fotografies a una velocitat de 10 fotogrames per segon. El nostre ull no capta el salt entre fotograma i fotograma i veiem el punt del moviment. En el cinema es necessita una velocitat de 24 fotogrames per segon, quan s'inclou el so, encara que l'efecte ja es produeix a partir dels 18 fotogrames per segon.

Tot això és el que crea la il·lusió del moviment.



FOTOGRAFIES D'EXPOSICIÓ RÀPIDA

A finals del segle XIX, es va aconseguir que els productes químics de les pel·lícules tardessin a fixar les imatges en dècimes de segon. I això, va permetre a Edward Muybridge fotografiar el moviment dels animals i dels ésser humans per fases. És a dir, va aconseguir il·lustrar les imatges del moviment i el seu registre en fotografies.