dilluns, 28 de setembre del 2015

MOVIMENTS HISTÒRICS


EL RENAIXEMENT

Sorgit a Itàlia al segle XV (Quattrocento), es va expandir per la resta d'Europa des de finals d'aquest segle i inicis del XVI. Els artistes es van inspirar en l'art clàssic greco-romà, de manera que es va parlar de «renaixement» artístic després de l'obscurantisme medieval. Estil inspirat en la naturalesa, van sorgir nous models de representació, com l'ús de la perspectiva. Sense renunciar a la temàtica religiosa, va cobrar major rellevància la representació de l'ésser humà i el seu entorn, apareixent noves temàtiques com la mitològica o la històrica, o nous gèneres com el paisatge, el bodegó i, fins i tot, el nu. La bellesa va deixar de ser simbòlica, com en l'era medieval, per tenir un component més racional i mesurat, basat en l'harmonia i la proporció.

Naixement de Venus
EL REALISME

Des de mitjans de segle va sorgir una tendència que va posar èmfasi en la realitat, la descripció del món circumdant, especialment d'obrers i camperols en el nou marc de l'era industrial, amb un cert component de denúncia social, lligat a moviments polítics com el socialisme utòpic . En pintura van destacar Camille Corot, Gustave Courbet, Jean-François Millet, Honoré Daumier, Adolph von Menzel, Hans Thoma, Ilya Repin i Marià Fortuny. Lligat al realisme van estar dues escoles paisatgístiques: la francesa de Barbizon, marcada per un sentiment panteista de la naturalesa; i la italiana dels Macchiaioli, de tall antiacadèmic, caracteritzada per l'ús de taques (macchia en italià, d'aquí el nom del grup) de color i formes inacabades, esbossades.

El Ángelus

L'IMPRESSIONISME

Va ser un moviment profundament innovador, que va suposar una ruptura amb l'art acadèmic i una transformació del llenguatge artístic, iniciant el camí cap als moviments d'avantguarda. Els impressionistes s'inspiraven en la natura, de la qual pretenien captar una «impressió» visual, la plasmació d'un instant en el llenç -per influx de la fotografia-, amb una tècnica de pinzellada solta i tons clars i lluminosos, valorant especialment la llum. Va sorgir una nova temàtica, derivada de la nova forma d'observar el món: al costat dels paisatges i marines, apareixen vistes urbanes i nocturnes, interiors amb llum artificial, escenes de cabaret, circ i music-hall, personatges de la bohèmia, captaires, marginats, etc.

Impresión, sol naciente de Monet
EL MODERNISME

La pintura modernista va estar molt lligada al món del disseny i la il·lustració, especialment al cartellisme, nou gènere artístic a cavall entre la pintura i les arts gràfiques, ja que es basava en un disseny realitzat per un pintor o il·lustrador, per a ser després reproduït en sèrie. En la seva gènesi va ser determinant l'aspecte publicitari del cartell, encara que aviat es va dedicar també a la divulgació d'esdeveniments ia la propaganda política i institucional. Entre els diversos artistes dedicats a la pintura o el cartell convé recordar a Alfons Mucha, Aubrey Beardsley, Jan Toorop, Fernand Khnopff, etc.

El Valle de los Naranjos
LA FOTOGRAFIA

Al segle XIX va aparèixer una nova tecnologia que permetia captar imatges del natural, a través del principi de la cambra fosca. Malgrat ser una realització purament tècnica, aviat es va albirar la artisticitat d'aquest nou mitjà, ja que l'obra resultant podia ser considerada artística quant suposava la intervenció de la creativitat de la persona que capta la imatge, derivada de la tasca de percepció, disseny i narrativitat efectuada en la presa de la imatge. Així, aviat la fotografia va passar a ser considerada una de les arts, concretament la vuitena.

Isla Pagoda en la desembocadura del río Min






ORIGEN DE LA FOTOGRAFIA


A principis del segle XIX, l'any 1824, el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir unes primeres imatges fotogràfiques, inédites. La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la imatge coneguda com: Vista des de la finestra a Le Gras, obtinguda en 1826 amb la utilització d'una càmera fosca i una placa de peltre recoberta en betum. 
Quan Niepce va començar les seves investigacions necessitava una mica més de vuit hores d'exposició, a plena llum del dia, per obtenir les seves imatges.

           Finestra Le Gras

Gairebé al mateix temps Hèrcules Florence, Hippolyte Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents, sense conèixer-se entre si. El procediment creat per Fox Talbot, obtenia negatius sobre un suport de paper, i a partir d'aquests negatius reproduïa còpies positives, també en paper. El procediment negatiu-positiu de Talbot es va cridar calotip o talbotip.

Inicialment el daguerreotip era molt més popular, ja que era molt útils com a retrats, i la seva qualitat d'imatge era molt superior al calotip. Aquests "retrats a l'daguerreotip" van començar a divulgar-se entre la classe burgesa de la Revolució industrial, per ser molt més barats que els pintats, el que va donar un gran impuls a aquesta nova tècnica. 

Bodega, Daguerre

      Retrat al daguerrotip

dilluns, 21 de setembre del 2015

SÍMBOL

LA CREU CRISTIANA

La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut. La seva forma varia entre les diverses comunitats cristianes. A l'Església catòlica és un línia vertical travessada a la part superiorper una d'horitzontal.

El seu origen es remunta a l'instrument d'execució de Jesucrist, que pels cristians s'ha transformat en "l'arbre de la Salvació".

Algunes interpretacions místiques interpreten que el pal vertical representa la divinitat de Jesús i l'horitzontal la seva humanitat.

Jo personalment, he escollit aquest símbol perquè és el primer que se'm va venir al cap a casa i a més, és molt important en tota l'història del cristianisme. 



 EL PEIX DEL CRISTIANISME

 Aquest peix. s'utilitzava als principis dels cristianisme, com que el cristianisme estava perseguit, entre els cristians s'identificaven aixi. 

El peix s'associa a Jesús perquè les lletres de la paraula peix, en grec en grec coincideixen amb les inicials de Jesús, Crist, Fill de Déu i Salvador.

També evoca el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.

He elegit aquest símbol perquè l'any passat el meu professor de religió ens ho va explicar i em va semblar molt curiós i interessant.


LA BALANÇA DE LA JUSTÍCIA

És un símbol de la justicia que es sol representar com una dona tapada d'ulls que sosté unes balances. A més és un símbol molt antic.

Va representar l'igualtat i la justicia durant molt de temps en diverses cultures de tot el món.

La he elegit perquè sóc libra, i com el símbol dels libres és un balança, me'n vaig enrecordar.

PRESENTACIÓ

Hola, em dic Ariadna Esteller i aquest any, 1r de BTL, he escollit aquesta assignatura, cultura audiovisual, ja que no em puntua per la carrera que vui fer però no volia fer història.