EL RENAIXEMENT
Sorgit a Itàlia al segle XV (Quattrocento), es va expandir per la resta d'Europa des de finals d'aquest segle i inicis del XVI. Els artistes es van inspirar en l'art clàssic greco-romà, de manera que es va parlar de «renaixement» artístic després de l'obscurantisme medieval. Estil inspirat en la naturalesa, van sorgir nous models de representació, com l'ús de la perspectiva. Sense renunciar a la temàtica religiosa, va cobrar major rellevància la representació de l'ésser humà i el seu entorn, apareixent noves temàtiques com la mitològica o la històrica, o nous gèneres com el paisatge, el bodegó i, fins i tot, el nu. La bellesa va deixar de ser simbòlica, com en l'era medieval, per tenir un component més racional i mesurat, basat en l'harmonia i la proporció.
 |
| Naixement de Venus |
EL REALISME
Des de mitjans de segle va sorgir una tendència que va posar èmfasi en la realitat, la descripció del món circumdant, especialment d'obrers i camperols en el nou marc de l'era industrial, amb un cert component de denúncia social, lligat a moviments polítics com el socialisme utòpic . En pintura van destacar Camille Corot, Gustave Courbet, Jean-François Millet, Honoré Daumier, Adolph von Menzel, Hans Thoma, Ilya Repin i Marià Fortuny. Lligat al realisme van estar dues escoles paisatgístiques: la francesa de Barbizon, marcada per un sentiment panteista de la naturalesa; i la italiana dels Macchiaioli, de tall antiacadèmic, caracteritzada per l'ús de taques (macchia en italià, d'aquí el nom del grup) de color i formes inacabades, esbossades.
 |
| El Ángelus |
L'IMPRESSIONISME
Va ser un moviment profundament innovador, que va suposar una ruptura amb l'art acadèmic i una transformació del llenguatge artístic, iniciant el camí cap als moviments d'avantguarda. Els impressionistes s'inspiraven en la natura, de la qual pretenien captar una «impressió» visual, la plasmació d'un instant en el llenç -per influx de la fotografia-, amb una tècnica de pinzellada solta i tons clars i lluminosos, valorant especialment la llum. Va sorgir una nova temàtica, derivada de la nova forma d'observar el món: al costat dels paisatges i marines, apareixen vistes urbanes i nocturnes, interiors amb llum artificial, escenes de cabaret, circ i music-hall, personatges de la bohèmia, captaires, marginats, etc.
 |
| Impresión, sol naciente de Monet |
EL MODERNISME
La pintura modernista va estar molt lligada al món del disseny i la il·lustració, especialment al cartellisme, nou gènere artístic a cavall entre la pintura i les arts gràfiques, ja que es basava en un disseny realitzat per un pintor o il·lustrador, per a ser després reproduït en sèrie. En la seva gènesi va ser determinant l'aspecte publicitari del cartell, encara que aviat es va dedicar també a la divulgació d'esdeveniments ia la propaganda política i institucional. Entre els diversos artistes dedicats a la pintura o el cartell convé recordar a Alfons Mucha, Aubrey Beardsley, Jan Toorop, Fernand Khnopff, etc.
 |
| El Valle de los Naranjos |
LA FOTOGRAFIA
Al segle XIX va aparèixer una nova tecnologia que permetia captar imatges del natural, a través del principi de la cambra fosca. Malgrat ser una realització purament tècnica, aviat es va albirar la artisticitat d'aquest nou mitjà, ja que l'obra resultant podia ser considerada artística quant suposava la intervenció de la creativitat de la persona que capta la imatge, derivada de la tasca de percepció, disseny i narrativitat efectuada en la presa de la imatge. Així, aviat la fotografia va passar a ser considerada una de les arts, concretament la vuitena.
 |
| Isla Pagoda en la desembocadura del río Min |
